Es una espurna, tant gran com el sol,
un parpelleig a dins del meu cor,
Sigui el que sigui el que m’enfonsi avui,
aquest raig de llum sempre estarà just aquí.
 
Que ploguin els dubtes, la por, la tristor,
que em reguin d’incertesa, d’impotència, rancor!
Per molta esperança que em sigui mancant,
En els meus moments mes foscos,
em recordarà el perquè segueixo endavant.
 
I endavant seguiré
allà on la vida em porta,
allà on el sol mai es pon.
 

Estimat Àngel de la Guarda,
Quantes coses podria fer per veure-t,
Quantes coses podria fer per escoltar-te,
Desitgeria que algu em pugues dir com.

Estimat Àngel,
Quantes coses podria fer per saber el teu nom.
per cridar-te cada sola vegada,
que els meus sentiments estan amb flama.

Jo sé que sempre estàs al meu costat,
Jo sé que no podria acconseguir res sense tu,
Jo sé que si et crido,
Tu contestes, I m'agudes amb lo que sigui.

Jo sé que m'estimes,
Més que ningu més que m'estima,
Jo sé que faries qualsevol cosa,
Per que estigues completement felic. 

Jo sé que la teva feina és de guiar-me,
i d'ajudar-me quan t'ho demano,
pero m'agradaria poder veure-t,
i no parlar amb un ésser invisible,
que s'assembla a una massa d'aire buit.

T'estimo àngel de la guarda,
encara que no tinc cap prova de que existeixis,
però alguna cosa cap an dins meu,
que podria ser la meva ànima,
em diu que hi ha una presència,
que m'estima tant se val si faig alguna cosa bé o malament.

Hi havia una vegada, hi havia un senyor pilot i una dona netagadora, que tenien dos fills, en Marc, i en Oscar. Ells vivien a Londres, pero eren catalans. Tot just s'havian modat cap a Barcelona.
"Per fi el païs catalá !" deia en Oscar.
"Qué bé, el pis té un parque!" deia en Marc.
"Jacuzzi!" deia el pare.
"Prou de xerremeca, a traballar!" deia la mare.

Més tard a lés quatre, el pare deia " m'en vaig el jacuzzi!" I s'en va anar rapidament  a la Sauna. Esclar, era hivern i el noi tenia ganes d'algu calent.
"Un cartell" deia el pare, " diu El Jacuzzi a fora, quin nom més raro!" obra la porta i nota un fred glacial.
"Millor que vagi a buscar l'anorac," diu el pare. "Maria em dones l'anorac?"
"L'anorac?" diu la mare, "em pensava que anavas el Jacuzzi!"
" Si... pero alla fa un fred glacial!" diu el pare.
"Marxem d'aqui!" diu la mare, "Ja he dit mil vegades que no m'agrada Barcelona, i només hi hem anat per culpa del Jacuzzi!"
"Mare, pero tot just he desfet les maletes," diu el Marc, " I no he pugut anar el parque,"
"Pero si aixo és la nostra opportunitat!" diu el Oscar " Tothom parla el catalá aqui!"
Tot just acaba de dir aixo que truca el timbre.
"Ara que passa?" diu la mare.
"Bonjour, vous ne saviez pas oú se situe la sagrada Familia?" diu l'estranger, "Desolé pour vous deranger,"
"Senyor, aixo no és el païs adequat per parlar el frances!" diu el pare.
"Que és tota aquesta xerrameca?" diu el veï tot enfadat.
" Aquest frances ens esta empipant!" diu el pare.
" Aquest Monsieur?"diu el veï. " Ell és meu fill.
C'est quoi le probleme?"
Ells dos van discutir fins que van entrar a dintre.
"Qué deies Oscar?" diu la mare.
"Res" diu el Oscar.

El proxim dia marxan cap el desert.
"Alla el menos no hi haura gent" diu la mare. Ni Jacuzzis glacials!
"Aaah! Sou catalans eh?" diu un arab.
"Si, i que més dona?" diu el pare
"Les pomes alla son molt dolces! " diu el arab, "Tasteu aquesta."
"No pensem comprar unes pomes," diu la mare.
" Vostés mateixos" i marxa el arab.
"Mama, tinc gana i set" diu el marc.
"Ara mateix et comprem unes galetes, valé?" diu el pare. "Eh tu, aon esta el supermarcat?"
"Supermarcat? No hi han supermarcats aqui, estem en un desert," diu el arab.
"I d'on treieu l'aigua?" diu la mare.
"la treiem dels jacuzzis glacials que hi han aqui," diu el arab.
"Quatre pomes siusplau," diu el pare. "Quants euros son?"
"Aqui no es paga amb euros, i la fruita es gratis per els turistas," diu el arab. "teniu."
"Mama, les pomes son salades" diu el Marc.
"I ara?" diu la mare. "Donem la, eeeex, quin fastig. I a més dona set. Anem cap el Jacuzzi!"
I tots quatre es fican a caminar.
"Mama tinc calor," diu el Oscar.
"Jo tinc set!" diu el Marc.

Quan arriban en el jacuzzi, es fican a beure, i diuen:
"Aixo ho diuen glacial, aixo ho diriem bullint!"
"Marxem! Cap un lloc on les pomes no siguin salades i que els jacuzzis no siguin calents.... ni freds!"

Ara es troban a New York.
"Quina pudor," diuen els nens
"ja ens hi accustumarem!" diu el pare.
"No hem portat menjar," diu la mare.
"Va, que anem cap el Burger King, alla el menjar es barato!" diu el Pare.

Despres de menjar, tothom té mal de panxa.
"Marxem!" diuen tots a la vegada.

"I ara aon anem?" diu el Marc.
"A Londres" diu la mare.
"VISCA!" cridan tots.


EL FINAL

Perque la gent van inventar Nadal?
Per tenir el menus un dia d'amor i pau.
Pero ara?
A on esta aquesta amor, aquesta pau?
L'unic que queda en aquest Nadal sont els regalos...
I diem: No hem puc esparar per Nadal! 
Em preguntuu quins regalos em donaran...
I despres tenim jelous del regal que te l'altre.
Ho repeteixo.
A on esta aquesta amor, aquesta pau?
Perque no n'hi a de pau el mon?
Que ens passa a nosaltres?
I aquest Nadal...
L'unic significat es: 
"REGALOS"
I l'amor, la pau, repateixo a on anat a parar?
I Nadal Vé d'aqui poc, 
i digeu li en el papa noel,
que jo aquest any vui un Nadal amb amor.
Vui un Nadal de veritat!
Vui aquesta amor, aquesta pau!
A on anat a parar?

La natura es millor per la medecina,
es millor per la cuina,
es millor per la salut...

o sigui que perque fem servir coses:
toxiques,
artificials,
i contaminants,
mes ben dit:
coses dolentes?

Perque en els cotxes no podem fer servir venzina natural?
Perque en la medecina no podriam prendre coses naturals?
Perque no podriam mengar coses naturals encontes d'artificials?

O mes ben dit:
perque estem contaminant?

Voleu morir o viure?